Construcció amb Pedra Seca

Gairebé 50 indrets d’Espanya, entre ells 15 nuclis històrics, formen part del Patrimoni de la Humanitat – cap d’ells a Vilanova i la Geltrú, però només si tenim en compte les denominacions oficials.

 

No obstant això, tenim aquí, des del 28 de novembre de 2018, una forta presència d’aquest patrimoni. Aquest dia la UNESCO va declarar Patrimoni Immaterial de la Humanitat l’art de la pedra seca, que a Espanya es coneix a tot arreu, però de forma destacada a llocs com Menorca, la Sierra Mágina a Jaén i la zona limítrofa entre les províncies de Barcelona i Tarragona.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A pocs llocs de Catalunya s’han fet tantes construccions de pedra seca com a les comarques de Baix Penedès i el Garraf, i a pocs llocs es veuen actualment tants marges, barraques, aljubs i forns de calç com a aquí.

 

Malauradament, aquest nou Patrimoni de la Humanitat gairebé sempre ha sofert l’abandonament de varies generacions i, encara que encara nombròs, es troba avui dia en molt mal estat. La majoria dels vilanovines i vilanovins, probablement, han admirat algunes de les barraques o casetes de pedra seca intactes que hi ha a diferents indrets de la comarca. I segurament, també, han observat un munt de marges i barraques enfonsades.

Per què aquesta proliferació de pedra seca just aquí?

 

Doncs té una explicació força lògica. Les construccions de pedra seca són obres fetes amb pedra sense cal, ciment ni cap altre tipus d’aglutinant i es coneixen des de temps prehistòrics a tot el planeta, però sobretot a paratges pedregosos poc aptes per a l’agricultura. Per guanyar terra cultivable no havia cap altre remei que despedregar massivament.

A llocs amb importants desnivells, les pedres extretes servien per fer bancals i murs de contenció i així evitar l’erosió de les noves terres de cultiu. Per protegir la collita de ser menjada pel bestiar, es van flanquejar els camins ramaders de marges de pedra seca suficientment alts perquè les cabres no poguessin saltar-los. I per facilitar la feina a les noves terres, que sovint es trobaven allunyades del poble, es van construir barraques de pedra seca, a Vilanova denominades mulasses, que van servir de refugi d’animals i persones i de magatzem d’eines. Les pedres també van servir per fer aljubs i, en algunes zones, per construir forns de calç. Si encara sobraven més pedres, es feien servir per fer marges de separació entre diferents propietats.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Així doncs, al Baix Penedès i el Garraf, es van reunir totes les condicions per afavorir les construccions amb pedra seca. El terreny era pedregós i amb forts desnivells i hi havia bestiar en abundància. En realitat, cada tardor milers d’animals feien un llarg viatge de transhumància des dels Pirineus fins a aquesta zona costera per passar-hi l’hivern. Durant segles va ser el principal camí ramader de Catalunya, conegut a la costa com a la Carrerada de Cerdanya i als Pirineus com a Camí Ramader de Marina.

El camí arribava a Vilanova per la Talaia, i els Sis Camins, a la Collada, va ser un punt important de distribució del bestiar, que des d’aquí va seguir per diferents camins fins al seu destí. Un d’ells, el més important, es dirigia a la zona que avui en dia es coneix com a l’Ortoll, la gran zona verda que hi ha entre l’escola Canigó al llevant i la urbanització Santa Llúcia i el polígon Gallina Blanca al ponent.

Precisament l’Ortoll es pot considerar un autèntic parc temàtic de la pedra seca. Aquí hi ha més de cinc km de marges de pedra seca i deu mulasses - tres de les quals intactes.

La majoria d’aquestes construccions van ser realitzades entre 1750 i 1950. A mitjans del segle XVIII l’agricultura del Penedès va passar de la subsistència i autosuficiència a la producció massiva de vi per al comerç. Per a obtenir més terres de conreu i cobrir la demanda, es va guanyar grans extensions de terra als boscos i a les muntanyes, i amb això va començar una forta activitat en la construcció amb pedra seca.

 

Ja fa moltes dècades que es van abandonar les vinyes a l’Ortoll, però uns pocs ceps han sobreviscut i altres han estat plantats de nou pels voluntaris que s’han encarregat de recuperar els mil·lenaris camins d’Adarró i de Santa Llúcia i restaurar 1,5 km de marges de pedra seca d’aquests dos camins. Els mateixos voluntaris han afegit nous elements com  jardineres i bancs de pedra seca, i les feines segueixen fins a avui en dia.

 

 

 

 

 

 

Quan la Plataforma Defensem l’Ortoll i Garraf Coopera van començar aquesta feina a 2011, s’intuïa que el camí tenia un cert valor paisatgístic i patrimonial que valia la pena protegir, però no que formava part del camí ramader més important de Catalunya i, tampoc, que era un dels llocs d’Espanya amb major concentració de construccions de pedra seca. Això els va agafar per sorpresa com, també, ha vingut d'improvís la declaració de Patrimoni de la Humanitat per part de la UNESCO.

Al principi, la restauració dels marges es va fer amb resultats desiguals, per dir-ho d’alguna manera, perquè ningú no havia treballat amb pedra seca anteriorment.

Això va canviar radicalment en 2013 quan es va fer un taller pràctic de pedra seca amb el mestre margener Miquel Bosch Teixidó de Reus. A partir de llavors, la qualitat de la restauració ha millorat notablement, i els més experimentats ara poden ensenyar com fer aquestes construccions a nous voluntaris com, per exemple, va succeir als dos campus internacionals de treball de 2017 i 2018.

D’aquesta manera desenes de persones han après, al menys parcialment, l’antic i gairebé desaparegut ofici de margener. Pocs o ningú sospitava que el que estaven aprenent seria considerat Patrimoni de la Humanitat.

 

 

 

 

 

Sorpreses semblants ha tingut molta gent de tot arreu que s’ha dedicat a restaurar construccions degradades de pedra seca com per exemple el Grup Barraquer Drac Verd de Sitges, i el senyor Solsona d’Avinyó, que tot sol ha restaurat els marges d’un llarg tram de la Carrerada de la Cerdanya al nord de Manresa. Sense dubte, la declaració de la UNESCO anima a aquesta gent a seguir la feina i, segurament també, a altra gent a apuntar-s’hi.

Benvingut sigui!!

 

 

Si voleu més informació, hem penjat un Manual de Pedra Seca composat pel mestre margener Miquel Bosch Teixidó, on a més de directrius sobre l'ofici, trobareu exemples de construccions a pedra seca de l'Ortoll!

Mapa-de-Paret-Seca-en-Menorca-IDE.png
Mapa de Catalunya pedra seca.png
Mulassa Vilanova.jpg
Barraca Sitges.jpeg
Treball de pedra seca.png
Mulassa Garraf.jpg